El lila és un arbust o arbre sense pretensions amb grans capes fragants d'inflorescències que floreixen al maig. Sense la cura adequada, les plantes velles creixen altes, comencen a florir amb moderació i malament, i les branques i la part inferior de l'arbust es despullen. En casos avançats, es necessiten diversos anys per restaurar l'aspecte decoratiu de les liles.
Poda anti-envelliment
L'esdeveniment més important per recuperar la bellesa antiga de la planta. Se celebra al setembre abans que comenci el fred. Traieu totes les branques seques, malaltes i primes, deixant 5-7 dels brots més forts. Les branques restants s'escurcen a una alçada d'1 m. L'arbust aprimat comença a produir brots de substitució de manera més activa. El creixement que debilita la planta es talla a nivell del sòl.
Per garantir una floració exuberant l'any vinent, les panícules amb ovaris s'han de podar a l'estiu. Les liles gasten molta energia en la maduració de les llavors, això interfereix amb la formació dels rudiments dels brots florals de l'any vinent. Utilitzant tisores de podar, retalla amb cura el peduncle sense agafar els brots situats a prop.
Millora de la química del sòl
El lila creix bé en sòls neutres o lleugerament alcalins. Amb el pas del temps, el sòl es torna àcid, com ho demostren les males herbes (cua de cavall, acedana). Un substrat àcid interromp el creixement de l'arbust i pot provocar una manca de floració.
S'afegeix farina de dolomita (0,5 kg per planta) al cercle del tronc de l'arbust.La cendra de fusta desoxida bé el sòl, que es pot aplicar en sec o diluït. La matèria orgànica també nodreix el sistema radicular lila amb potassi.
Reg
El lila és una planta amant de la humitat, necessita un reg abundant a qualsevol edat. S'aboquen fins a 3-4 galledes d'aigua sota un arbre adult. El reg és especialment important durant el període de formació de brots, durant la floració i durant la sequera. La formació dels brots de l'any vinent es produeix a la segona quinzena de juliol. El sòl sec durant aquest període pot provocar una floració lila dèbil.
Triturar el sòl
El lila no tolera la compactació i la interrupció de la permeabilitat de l'aire i l'aigua del sòl. El mulching anual del cercle del tronc de l'arbre amb humus resol diversos problemes alhora:
- reté la humitat a la capa superior del sòl;
- dificulta el creixement de les males herbes;
- protegeix el sistema radicular del sobreescalfament en temps càlids.
Es col·loca una capa de mulch en una capa de 5-7 cm A mesura que es descompon, l'humus serveix com a nutrició addicional per a la planta, millora l'estructura del sòl, fent-lo més fluix.
Alimentació
No s'ha de permetre que el sòl de les plantes velles s'esgoti. Els arbustos liles adults es fertilitzen diverses vegades a l'any. A la primavera, s'aplica fertilitzant nitrogenat. Durant la formació dels brots i la floració, el lila necessita fertilitzants minerals complexos. A la tardor, la planta es prepara per a l'hivern afegint matèria orgànica o fertilitzants de fòsfor i potassi.
La lila és poc exigent per tenir cura, però per aconseguir una floració abundant, cal parar atenció a l'arbust cada any. La poda anual i les tècniques de cultiu adequades permeten conservar l'aspecte decoratiu de la planta durant molts anys.
