Les cireres dolces i sucoses al jardí sempre són el somni d'un jardiner. Però, com amb qualsevol altre somni, cal treballar molt. La cirera és una de les primeres a començar el seu desenvolupament després de la hibernació. Tan bon punt es fon la neu, ja hi apareixeran brots. Per tant, la primera alimentació a la primavera s'ha de fer bastant aviat, a finals de març. Durant aquest període, és important assegurar-se que els arbres rebin una alimentació equilibrada. En aquest cas, quan s'alimenta de cireres, és millor utilitzar matèria orgànica.
Abonaments orgànics
Recomanat per alimentar cireres:
- excrements de pollastre;
- fem podrit;
- compost;
- serradures netes.
Després que totes les inflorescències hagin caigut, les cireres s'han de regar a fons i només llavors s'ha d'afegir humus o compost. Mitja galleda de matèria orgànica n'hi ha prou per a un arbre: la barreja fa que el sòl sigui porós i permet saturar-lo d'oxigen, de manera que hi ha fruits més saborosos en quantitat i mida.
Ignorar els requisits bàsics per a la fertilització pot conduir a una abundància de microelements al sòl, la qual cosa redueix la qualitat, el rendiment i l'envelliment de les cireres.
També és important recordar la variabilitat de les condicions meteorològiques a una latitud determinada, això també afecta molt les característiques del mètode de fertilització:
- si el sòl s'ha mullat després de pluges freqüents, la fertilització de les cireres a la primavera es pot aplicar en forma seca;
- si la primavera està seca, els fertilitzants es barregen inicialment amb aigua i després es rega amb la barreja la ranura preparada al voltant del tronc.
Abonaments minerals
La fertilització de qualsevol forma millora la qualitat i la velocitat del desenvolupament dels arbres, perquè necessiten una alimentació constant amb macro i microelements. Aquests són alguns dels fertilitzants produïts industrialment per alimentar les cireres a la primavera:
- urea;
- sal de potassi;
- superfosfat;
- azofosca;
- nitrat d'amoni.
Des de principis de primavera fins a mitjans d'estiu és el període en què els fertilitzants nitrogenats són més beneficiosos. Si comenceu a alimentar els arbres més tard, podeu interrompre el desenvolupament natural de la massa verda de la planta, cosa que evitarà que les cireres es preparin per a l'hivern que ve.
La solució més utilitzada durant la primera i la segona alimentació de primavera consta dels components següents:
- 10 litres d'aigua;
- 10 g d'urea;
- 25 g de superfosfat;
- 15 g de clorur de potassi.
Aquesta barreja nutritiva de fertilitzants minerals està garantit per augmentar el rendiment.
Quan s'alimenta de cireres, cal recordar la moderació i l'equilibri en la quantitat de fertilitzant aplicat. Aquestes manipulacions permetran una collita estable, reforçaran la immunitat de la planta i també augmentaran la resistència a malalties i plagues.
