Els remeis populars s'han utilitzat durant molt de temps com a fertilitzants per al jardí. Entre els seus avantatges destaquen l'accessibilitat, el baix cost, la composició natural i la seguretat des del punt de vista ambiental. La pell de plàtan és una matèria primera popular per preparar fertilitzants que es poden utilitzar per fertilitzar les plàntules. Tanmateix, no tothom sap que aquest fertilitzant és ideal per a alguns cultius, però no per a d'altres.
Quins són els beneficis i els perjudicis de les pells de plàtan per a les plantes?
Les pells de plàtan es poden classificar com a fertilitzants orgànics. La pell de la fruita està saturada de substàncies útils no menys que la seva polpa. Els plàtans i les seves closques contenen molts micro i macroelements, i sobretot:
- fòsfor;
- magnesi;
- potassi;
- calci.
Els elements enumerats tenen un efecte beneficiós sobre les arrels de les plantes, enforteixen la seva immunitat, afavoreixen el creixement actiu i augmenten les capacitats d'adaptació (la capacitat de tolerar la sequera a curt termini o el fred).
Les plàntules vegetals reaccionen sensiblement tant a la manca com a l'excés de fertilitzants químics. L'alimentació ecològica serà una excel·lent alternativa en aquest cas. Utilitzant remeis populars, és difícil provocar una sobresaturació del sòl amb nutrients. A més, si parlem de cultius d'hortalisses, no es vol "alimentar" intencionadament amb tot tipus de productes químics. Els jardiners ara intenten cultivar productes respectuosos amb el medi ambient.
No obstant això, aquest fertilitzant encara té una sèrie d'inconvenients. Això es deu al fet que els plàtans es conreen en grans plantacions, on no poden prescindir de l'ús de productes químics. La pela és una mena de filtre que impedeix l'entrada de substàncies nocives a la polpa de la fruita. La pell acumula tots els compostos químics utilitzats durant el processament.
Els recol·lectors de plàtans els posen en remull en tines de solucions de sulfat d'amoni i clor per eliminar el suc lletós. Els contenidors utilitzats per al transport estan folrats amb paper impregnat de pirosulfat de sodi perquè la fruita arribi sana i estalvia al consumidor. Abans d'utilitzar les pells de plàtan, renteu-ne la superfície amb aigua i sabó per eliminar els productes químics restants.
Per a quins cultius és adequat l'adob i per a quins no?
Un comprador normal no pot controlar els plàtans del proveïdor que va comprar i amb quina precisió es va seguir la tecnologia de processament de fruites abans de la venda. És per això que les pells de plàtan s'utilitzen només per a aquelles plantes que no acumulen substàncies nocives a la seva polpa. En primer lloc, això és:
- gira-sol;
- albergínia;
- tomàquets;
- patata.
La fertilització dóna bons resultats quan s'aplica a cogombres, cols i altres membres de la família de les crucíferes. Aquest fertilitzant serà especialment útil per als cultius de solanàcies, ja que conté molt potassi. Pel que fa a l'eficàcia, la fertilització amb pells de plàtan és bastant comparable als resultats de l'ús de fertilitzants minerals.
Al mateix temps, la pràctica ha demostrat que aquest fertilitzant no és adequat per a bulbs i cultius de gra.Per descomptat, no causarà cap dany, però tampoc hi haurà transformació visible de les plantes. La forma en què s'afegeixen pells de plàtan també hi juga un paper. El mètode de preparació del fertilitzant pot variar.
Característiques de l'ús de fertilitzants per a les plàntules
En les diferents etapes del seu desenvolupament, els cultius d'hortalisses requereixen diferents quantitats de nutrients. La seva capacitat per absorbir minerals també canvia. Hi ha moltes opcions per utilitzar pells de plàtan com a apòsit superior. S'utilitza cru, fregit o sec.
Es prepara una infusió a partir de les pells o es tritura en pols. Les matèries primeres orgàniques també són adequades per fer compost. Les plantes joves absorbeixen més fàcilment els minerals de les pells de plàtan fresques. Tots els altres tipus d'alimentació són adequats per a verdures en una etapa posterior de la temporada de creixement.
Alimentar les plàntules amb pells de plàtan és molt senzill. La closca es talla en trossos petits i s'enterra a la capa superior del sòl, evitant el contacte directe amb les arrels. El període de descomposició de les pells de plàtan és de 7-10 dies. Durant aquest temps, la matèria orgànica es descompondrà completament, proporcionant nutrició a les plàntules. Després d'aquesta alimentació, fins i tot les plantes febles es transformen.
Quan utilitzeu remeis populars com a fertilitzant per a les plàntules, heu d'actuar amb prudència. Les pells de plàtan són ideals per a cogombres, solanàcies i cultius de crucíferes. Les plantes joves absorbiran millor els nutrients si les pells s'utilitzen fresques. Abans del seu ús, la pell es renta amb sabó per eliminar les substàncies nocives de la superfície.
